Fractures i factures
La caixa negra
En temps de canalles
De Guillem Agulló
Deutes i dubtes
Mentrestant
“Per no deixar-les a la intempèrie, albergo esperances” Ferran Fernández En el mentrestant -durant el temps en què s’esdevé alguna cosa- el panorama no és gens entendridor, salten guspires i reviscolen flames anteriors. Intens ritornello català, al descampat del país que encara som: el 20% més pobre tributa el mateix que el 20% més ric; el saquejador confés Millet -justícia de classe- és absolt; la Fiscalia demana cinc anys per a l’ex secretari general de CDC; l’arquitectura institucional és incapaç d’esbrinar qui -un policia en actiu que menteix, això rai- va ferir Ester Quintana; els nomenaments a la CCMA es fan digitalment -calia?- a la vella manera partitocràtica; Tortosa banalitza el franquisme, i la contrahistòria social d’un banc recuperat al forat negre de CatalunyaCaixa -recordin, 13.
Iberpotash, farem salat
Hams i claveguerams
O juguem tots o punxem la pilota
Inxal·lah
«Hi ha laïcitat on no hi ha persecució» Benjamin Constant Un fantasma recorre Europa. I es diu islamofòbia. Factors i vectors de la vella Europa s’han unit en santa croada simplista per atiar-la: establishments i mitjans, discursos oficials i tòpics denigrants, culturalismes supremacistes decimonònics, extremes dretes populistes i alguna esquerra jacobina escalabrada que tira de fonamentalisme laic.
Dies d’agost
A la turca
Amb l'esperança entre les dents
De la inèrcia i de l’horror
Última nit sense sostre
“Eles comem tudo e não deixam nada” Vampiros, José Afonso A les portes del novè hivern en crisi, les dades glacen, es congelen i no muten. Ahir mateix, la plataforma Pobresa Zero -que aplega 3.200 entitats catalanes de l’àmbit social, de pau, drets humans i cooperació- enllestia, en jornada de treball oberta, la diada internacional per l’eradicació de la pobresa del proper 17 d’octubre, dempeus contra el dia de la marmota.
Antologia del saqueig
Dels intocables i els vulnerables
“Doneu-me possibles, que si no m’ofego” Deleuze La setmana que es clou deixa tres dades oportunes en relació a l’estira-i-arronsa sobre fiscalitat que acompanya el debat dels pressupostos de la Generalitat. Dades eloqüents: que la banca ha guanyat 10.000 milions d’euros -970 La Caixa, 646 el Sabadell- en els darrers nou mesos; que els multimilionaris s’han duplicat a l’Estat durant la crisi, i que el patrimoni dels 28 catalans més rics puja a 34.